diumenge, 7 de juliol de 2013

QUERALBS - NÚRIA

I per fi arriba l'etapa reina. El darrer tram del camí que un dia vas començar a Montserrat i que ara estàs a punt de culminar.
Al llarg del camí has anat veient diferents paisatges, rius, canals, prats, boscos de ribera, una flora diferent a mesura que caminaves, tres comarques i moltes indrets amb gran valor històric i cultural, avui arribes a la Vall de Núria, el Santuari de Núria, un lloc màgic de Catalunya on la bellesa de tot l'entorn omplirà de joia els teus sentits.
Però bé, anem al recorregut. 
Sortirem de la Plaça del Raig de Queralbs.
D'entrada la primera pujada i així serà tot el camí, doncs hem de salvar un desnivell de 700 mts en només 6 kms. Però no us espanteu, pels que feu muntanya, podeu pujar en dues, dues hores i mitja, o menys.... hi ha gent que puja corrent, pels que no feu muntanya, pugeu al vostre ritme, no comenceu massa depressa, com a molt amb 4 hores estareu a dalt i mentrestant podreu anar gaudint d'aquesta meravella del Camí de Núria.
Anem deixant enrera les típiques cases de Queralbs, de pedra i teula, moltes ben reformades i cuidades, arribem al primer descans a prop de la masia de la Ruira Alta. Una mica més endavant hi trobarem la font del mateix nom.
 
Des d'aquí ja podem veure les primeres vistes de les roques de Tot-lo-món.
Seguim endavant, ara planejant una mica i veiem la via del cremallera a la nostra dreta i al seu costat una pista asfaltada que serveix per casos d'emergència en cas d'alguna incidència en el cremallera.
El camí torna a fer pujada i està tant ben arranjat que sembla un camí ral.
Amb paciència anem pujant, deixem pas als que venen amb més força, joventut quina sort teniu, el desnivell és considerable, però tranquils que arribarem. 
A l'alçada de la tartera de Corbell ens trobem amb un pal indicador que ens permet optar fer la pujada per dos camins diferents.

Un d'ells, a l'esquerra, pel Roc d'en Dui, que segueix l'antic camí vell de Núria que posteriorment es va canviar el fer la via del cremallera, passa per la font i l'Oratori, segueix un tram per l'antic traçat del cremallera fins arribar a la coma de Fontalba, d'on baixa fins el riu i remunta per l'altre vessant a trobar l'altre camí. 


Per tradició, nosaltres seguim el camí del Pont de Cremal, travessem la tartera
 i després trobem la via del cremallera sota nostra a l'entrada del nou túnel. 
Ara anem per l'altre banda entre la via i el riu Núria. Aquest es un tram que a mà dreta hi ha forts desnivells, si be no tenen cap complicació de pas. 




Estem entrant a les gorges de Núria.


Al cap de poc ja veiem al davant el pont de Cremal
Comencem una pujada bastant pronunciada per la vessant esquerra del riu Núria. Aviat ens trobarem amb les famoses "ziga-zagues" que pugen fins el Canal del Freser, construcció que porta aigua a la central de Daió.

Un petit secret si feu el camí a finals de juny, primers de juliol. Estigueu atents en aquest tram per veure a mà esquerra del camí, la famosa flor de Núria. El "marcòlic groc" o "lilium pirenaicum", és una planta endèmica d'aquesta zona i d'una gran bellesa.


  
Travessem el canal del Freser per sobre, està encimentat i protegit i a poc a poc anem arribant a l'alçada del Salt del Sastre des d'on es veu una magnífica vista de la cascada de Fontalba. 
Ara seguim el camí una mica més planer fins que arribem a la famosa "Cua de Cavall"
Seguim amunt i planejant després podem admirar la bellesa de la fauna i la flora d'aquest camí. Amb sort podrem veure algun isard, però segur podrem admirar les plantes de color lila que si no tinc mal entés es diuen en català "herba pedrera" o "azalea procumbent", però no n'estic segur
Passada la cua de Cavall arribarem al Pla de sallent on el cremallera travessa a l'altre banda del riu i nosaltres també, ara pujarem per la riba dreta, passant per un pont de fusta sota les vies del tren.
Entrem en una zona molt boscosa de pi negre i val la pena "olorar" i sentir la flaire del bosc.
Seguim pujant i veiem a mà dreta com cau l'aigua pel torrent de la Fontnegra.
i si mirem endavant ja endevinem la forma de la Vall de Núria,
El darrer tram, quan tenim davant nostre el Turó d'en Riba, és el que ens fa dir que mai més pujarem a peu.... els esglaons fets a la roca... acaben per destrossar-nos les cames després de tants i tants kilòmetres.

Però.....
JA HI SOM !!!!

i quan des del coll del turó d'en Riba, al costat de la creu de terme que commemora la fundació dels Amics de Núria,
veiem la imatge del Santuari i tota la seva vall, ens omple de joia i ens anima a repetir-ho l'any vinent. 

JA HAS ARRIBAT A NÚRIA. 
JA HAS FET EL CAMÍ DE MONTSERRAT A NÚRIA.

ENHORABONA !!! 

PELEGRÍ.






dissabte, 6 de juliol de 2013

RIBES DE FRESER - QUERALBS

Aquesta mini-etapa planteja també diferents opcions. Per diferents raons  sempre hem optat per fer-la amb el cremallera ja que el tram següent ja representa una bona pujada fins el santuari de Núria. 
Cap la possibilitat de fer aquest recorregut per la carretera comarcal GIV-5217 de Ribes de Freser a Queralbs. Son uns 7 km que es fan fàcilment en 1h 45', però cal tenir en compte les 3 h. de pujada a Núria. 
Depenent de l'época de l'any que es faci, és aconsellable sortir molt aviat de Queralbs per pujar a Núria per evitar la calor, així que encara complica més el fet de fer aquest tram a peu.
Una altre alternativa és fer un tram de carretera fins el desviament de Batet, pujar a Batet i seguir la ruta d'Itinerannia de Batet a Vilamanya estimada en 1:40h. a afegir als 45' de Ribes a Batet.
També trobem una ruta d'Itinerannia des de Ribes fins a Batet, sortint direcció  Collada de Toses i pujant al Collet de Segura (30') i del collet de Segura a Batet (45')
Resumint, teniu aquestes opcions :

  • Rutes Itinerannia : 2 h 55'
    • Ribes de Freser - Batet : 1h 15'
    • Batet - Vilamanya - Queralbs : 1h 40'
  • Carretera comarcal : 2h 45'
  • Carretera comarcal + ruta itinerannia : 2h 25'
    • Ribes de Freser - Batet : 45'
    • Batet - Vilamanya - Queralbs : 1h 40'
  • Tren cremallera : 15'
    • Sortida de Ribes : 7:35
    • Arribada a Queralbs : 7:49

BRUGUERA - RIBES DE FRESER

Per fer aquest tram tenim tres opcions diferents. Dues marcades per Itinerannia amb senyals grocs i la socorreguda carretera (5 Km - 1:15h.) pels qui no vulguin complicar-se la vida.
De les dues rutes marcades, la primera ens la trobem al entrar a Bruguera venint del Coll del Saltor i es la que va a Ribes de Freser per Can Parramón (2:30h) i es la que descriurem en aquest blog. Una altre opció és anar pel Coll de Manter (3h) amb molts més desnivells.

Un dels problemes de la ruta per Can Parramón és el tram entre Bruguera i Can Parramón, baixant per la riera de Bruguera. És una zona molt poc fressada i que si no té un manteniment sovint ens podem trobar amb alguna dificultat de pas.
Des del pont d'entrada a Bruguera agafarem el corriol riera avall
Abans d'arribar a Can Parramón, trobarem un arbre monumental catalogat per la Generalitat, el Roure de Perramón.






A Can Parramón, veiem una petita ermita amb la data de 1877 a la porta.

A partir d'aquí seguim per la pista de terra en direcció est fins a creuar la riera de Bruguera que tornarem a girar per la mateixa pista en direcció oest. Ens anirem trobant pals indicadors.
Deixem enrera el desviament a la central hidroelèctrica de Montagut i el balneari del mateix nom. Anem en direcció nord per la part alta de la riba esquerra del riu Freser. Ara la pista puja cap a la carretera i veiem abaix a l'esquerra la masia de Can Torroella.
Sortim a la carretera de Bruguera a Ribes de Freser, a 3,5 km de Bruguera. Per arribar a aquest punt es triga el doble de temps que anant per la carretera i val a dir que amb precaució es pot fer tranquil·lament doncs no és gaire transitada.
Seguim per la carretera uns 500 mts. fins que trobem un rètol a mà esquerra que ens indica la Font de Vistalegre.

Baixem cap a aquesta font i seguim de nou el camí fins arribar a Ribes de Freser


RIPOLL - BRUGUERA

Ens trobem davant del monestir de Ripoll. Bressol de Catalunya i joia del romànic català.
Haurem d'anar cap l'oficina de Turisme que es troba a l'esquerra del monestir a trobar el cr. del Raval de St. Pere. Seguim a l'esquerra fins sortir de Ripoll.
Seguirem aquest camí sempre tenint com a referència la carretera N-152 que està a la nostra esquerra si bé una mica allunyada. A l'alçada de la Colònia Noguera seguirem pel torrent de Muiols fins trobar en una explanada la pujada al càmping del Ripollés. 
Anirem cap a la dreta i cal estar atents, doncs no trobarem gaires senyals ni de GR ni marques grogues dels camins d'Itinerannia. De totes maneres la pista es bastant clara, si bé de quant en quant ens podem trobar algun desviament que ens porti a algun mas o ens baixi cap el torrent, mai hem de baixar al torrent de Muiols.
Passem per l'esquerra de Cal Menut seguint rumb est.
Passat el torrent de la Devesa ens trobarem la primera bifurcació que ens pot confondre. Per la dreta baixariem al torrent de Muiols, per tant seguirem per l'esquerra en lleugera pujada i al cap de poc veurem que agafem rumb nord.
Un cop hem arribat al fons del torrent i girem 360º ens trobarem amb la segona bifurcació que aquesta vegada haurem d'anar per la dreta. El camí de l'esquerra ens pujaria a Can Casadessus. 
Anem voltant el mas per la seva part baixa i tornem a girar en direcció nordest.
Una nova bifurcació, a la dreta baixa al torrent, seguim amunt per l'esquerra. Hem anat girant en direcció nord i al arribar al fons del torrent de Clarella, girem de nou 360º i passem per sota del mas de Clarella. Passat aquest mas tornem a canviar el rumb direcció nordest i més endavant direcció nord. 
Seguim remuntant el torrent de Muiols fins que finalment el creuem i passem a l'altre banda, metres abans d'arribar a la masia que dona nom al torrent, Can Muiols.
En aquest punt hem ascendit 300 mts des de la sortida i ens trobem a 1020 mts. d'altitud i portem recorreguts 8 km.
Aquí trobarem unes marques grogues amb una forma de una doble C. Son les marques d'una ruta anomenada El CAMI i que està en fase de construcció des de l'any 2003.
Precisament passat can Muiols aquestes marques ens indiquen que hem de deixar la pista que seguim i desviar-nos a l'esquerra. Nosaltres optem per seguir la pista que si bé fent una mica més volta ens estalvia fer una forta pendent per arribar al mateix lloc. Al seguir per la pista, al cap de poc aquesta gira a l'esquerra deixant finalment el torrent de Muiols i anant en direcicó oest. Una mica més endavant creuem el torrent del Saltor. Ja ens hi estem acostant.
On tornem a trobar les marques abans comentades es gaudeix d'una bona vista mirant en direcció Ripoll.
Davant nostre a l'esquerra s'aixeca majestuós el Turó de Corones.
A partir d'aquí la pista ja no presenta cap problema, l'hem de seguir sempre pujant de manera sostinguda però amb un desnivell molt assequible. 
Anem variant de rumb al arribar a les fondalades dels torrents. Creuem el t. del Saltor i girem cap el sudest voltant de mica en mica cap el nordest.
En aquest punt val la pena veure el torrent de Muiols al fons del barranc, 50 mts. més avall.
Ara la pista puja en ziga-zaga fins trobar una cruilla. A mà dreta aniriem cap a St.Joan de les Abadesses i a l'esquerra al coll del Saltor.
Agafem la pista de l'esquerra i seguin la direcció oest sortim al coll de Canyamars tenint davant nostre Sant Julià del Saltor.
Podem seguir tot recte i travessar el mas pel mig o bé anar per la pista de la dreta vorejant per dalt el conjunt de St. Julià. Val la pena per la vista panoràmica que es té de tot el conjunt.
Un cop dalt del coll del Saltor (1432 mts.), tot i veient el pal indicador de Bruguera, 
cal estar atents, doncs la tendència es seguir la pista avall, però aquesta ens retornaria a Campdevanol, hem de seguir un petit corriol mig amagat que s'endinsa cap el bosc i que està a la dreta de la pista que baixa.
Aquest corriol voreja una cinglera i està molt amagat, no dona cap sensació de perill però s'ha d'anar en compte on es posen els peus. Quan canviem el rumb de oest a est, iniciem una forta baixada. 
A la nostra dreta tenim els cingles de St. Eloi i finalment sortim al torrent Roig on i veurem un petit gorg que haurem de travessar. 
Seguim endavant fins el coll de la Portella, cal estar atents per agafar un desviament a mà esquerra per un corriol descendent, deixant la pista a la nostra dreta. Aquest tram també té una forta pendent de baixada.
Seguim fins arribar al barri del Serrat Roig de Bruguera. Seguim més enllà fins arribar al nucli del poble.



BRUGUERA