diumenge, 7 de juliol de 2013

QUERALBS - NÚRIA

I per fi arriba l'etapa reina. El darrer tram del camí que un dia vas començar a Montserrat i que ara estàs a punt de culminar.
Al llarg del camí has anat veient diferents paisatges, rius, canals, prats, boscos de ribera, una flora diferent a mesura que caminaves, tres comarques i moltes indrets amb gran valor històric i cultural, avui arribes a la Vall de Núria, el Santuari de Núria, un lloc màgic de Catalunya on la bellesa de tot l'entorn omplirà de joia els teus sentits.
Però bé, anem al recorregut. 
Sortirem de la Plaça del Raig de Queralbs.
D'entrada la primera pujada i així serà tot el camí, doncs hem de salvar un desnivell de 700 mts en només 6 kms. Però no us espanteu, pels que feu muntanya, podeu pujar en dues, dues hores i mitja, o menys.... hi ha gent que puja corrent, pels que no feu muntanya, pugeu al vostre ritme, no comenceu massa depressa, com a molt amb 4 hores estareu a dalt i mentrestant podreu anar gaudint d'aquesta meravella del Camí de Núria.
Anem deixant enrera les típiques cases de Queralbs, de pedra i teula, moltes ben reformades i cuidades, arribem al primer descans a prop de la masia de la Ruira Alta. Una mica més endavant hi trobarem la font del mateix nom.
 
Des d'aquí ja podem veure les primeres vistes de les roques de Tot-lo-món.
Seguim endavant, ara planejant una mica i veiem la via del cremallera a la nostra dreta i al seu costat una pista asfaltada que serveix per casos d'emergència en cas d'alguna incidència en el cremallera.
El camí torna a fer pujada i està tant ben arranjat que sembla un camí ral.
Amb paciència anem pujant, deixem pas als que venen amb més força, joventut quina sort teniu, el desnivell és considerable, però tranquils que arribarem. 
A l'alçada de la tartera de Corbell ens trobem amb un pal indicador que ens permet optar fer la pujada per dos camins diferents.

Un d'ells, a l'esquerra, pel Roc d'en Dui, que segueix l'antic camí vell de Núria que posteriorment es va canviar el fer la via del cremallera, passa per la font i l'Oratori, segueix un tram per l'antic traçat del cremallera fins arribar a la coma de Fontalba, d'on baixa fins el riu i remunta per l'altre vessant a trobar l'altre camí. 


Per tradició, nosaltres seguim el camí del Pont de Cremal, travessem la tartera
 i després trobem la via del cremallera sota nostra a l'entrada del nou túnel. 
Ara anem per l'altre banda entre la via i el riu Núria. Aquest es un tram que a mà dreta hi ha forts desnivells, si be no tenen cap complicació de pas. 




Estem entrant a les gorges de Núria.


Al cap de poc ja veiem al davant el pont de Cremal
Comencem una pujada bastant pronunciada per la vessant esquerra del riu Núria. Aviat ens trobarem amb les famoses "ziga-zagues" que pugen fins el Canal del Freser, construcció que porta aigua a la central de Daió.

Un petit secret si feu el camí a finals de juny, primers de juliol. Estigueu atents en aquest tram per veure a mà esquerra del camí, la famosa flor de Núria. El "marcòlic groc" o "lilium pirenaicum", és una planta endèmica d'aquesta zona i d'una gran bellesa.


  
Travessem el canal del Freser per sobre, està encimentat i protegit i a poc a poc anem arribant a l'alçada del Salt del Sastre des d'on es veu una magnífica vista de la cascada de Fontalba. 
Ara seguim el camí una mica més planer fins que arribem a la famosa "Cua de Cavall"
Seguim amunt i planejant després podem admirar la bellesa de la fauna i la flora d'aquest camí. Amb sort podrem veure algun isard, però segur podrem admirar les plantes de color lila que si no tinc mal entés es diuen en català "herba pedrera" o "azalea procumbent", però no n'estic segur
Passada la cua de Cavall arribarem al Pla de sallent on el cremallera travessa a l'altre banda del riu i nosaltres també, ara pujarem per la riba dreta, passant per un pont de fusta sota les vies del tren.
Entrem en una zona molt boscosa de pi negre i val la pena "olorar" i sentir la flaire del bosc.
Seguim pujant i veiem a mà dreta com cau l'aigua pel torrent de la Fontnegra.
i si mirem endavant ja endevinem la forma de la Vall de Núria,
El darrer tram, quan tenim davant nostre el Turó d'en Riba, és el que ens fa dir que mai més pujarem a peu.... els esglaons fets a la roca... acaben per destrossar-nos les cames després de tants i tants kilòmetres.

Però.....
JA HI SOM !!!!

i quan des del coll del turó d'en Riba, al costat de la creu de terme que commemora la fundació dels Amics de Núria,
veiem la imatge del Santuari i tota la seva vall, ens omple de joia i ens anima a repetir-ho l'any vinent. 

JA HAS ARRIBAT A NÚRIA. 
JA HAS FET EL CAMÍ DE MONTSERRAT A NÚRIA.

ENHORABONA !!! 

PELEGRÍ.